Ja som a peus de la pujada a la "Cruz de Hierro".
Des de el primer dia a Burgos amb el Xavi i la Maite hem fet més kilòmetres dels que teníem previst, i és que l'Indurain (Xavi:tranquil, lider i sempre a ritme constant) i el Perico (Maite: "demarrages", geni i escaladora) estan molt en forma i saben patir!!! Avui 93 km trenca-cames, amb foc que sortia del cel, pols i molta pedra.
El premi a l'esforç: un bon "cocido Maragato amb vi lleones".
Ara, tips, cansats, cremats del sol i adolorits, a descansar be per gaudir demà dels 27 km d'ascens a la mítica "Cruz de Hierro".
Bon camí!!! Ultreya!!!
Eiiiii que guapos tots de vermell!!!!! Feu molta paxoca!!!! Vaya cracks esteu fets!!! Us envejo!!
ResponEliminaDisfruteu al màxim d'aquest tram!!!
Txus, et vec molt i molt be per tot el tute que tas fotut!!! Estas més primet, evidentment, per guapissim com sempre!!!
Vinga nois!!!! A padalaaaar!!!!
Una fortissima abraçada!!!
Aquesta aventura no nomes val per aconseguir un repte sino tambe per vestir de vermell a un groc.
ResponEliminaEnhorabona per tot el que heu fet ja.
Teniu Santiago a un cop de pedre
Salutacions
Espero que a la Cruz deixis una pedra ben gran per demanar perdó pels teus pecats!
ResponEliminaI demà Cebereiro!... quins records, snifffff. Tornaré!!!!!
XaviP
Espectacular!!!
ResponEliminaFelicitats per l'esforç, l'empenta, l'il·lusió i les ganes de seguir pedalant.
Disfruta del cami que queda i recorda el camí recorregut!
Una abraçada!... i un massatge per quan tornis!
Hey, hey, hey!!!
ResponEliminaque tal!?
...no, si a sobre ens fereu creura que jugueu al "pilla-pilla" tot de cami a Santiago!!
be familia, be!! us veig amb molts d'anims i sobrats de forces per assolir, a la fi, l'arribada a Santiago, despres de tants i tants quilometres, primer en solitari tu Txus, i ara acollonanment ben acompanyat per la Perico-Maite Delgado i el Xavi Indurain-Ribas!!
us seguim amb gran entusiasme, endevant!!
cuideu-vos i bon camí!!
salut i llibertat!!
Casi.
Hola,
ResponEliminaNi Contadors, ni Indurains ni osties!!
Tu si que vales!!
Bé els 3 sou un bon exemple del que mou la ilusió, un cop més ens ho esteu demostrant.
Che como veo que van a gastar mucha energia a la vuelta estan invitados a un buen Asado y que Casi traiga el Fernet.
Un abrazo i molts petonets!
Javi i Ivet
Vamooooooooooossssssss que ja queda poc!!