El 19 d'agost del 2000, amb el meu amic Lluís Carballo, vàrem agafar un tren des de l'estació de Sants de Barcelona que ens va dur a Pamplona.
L'endemà, des de la capital navarresa, vam començar un camí sense retorn. Un camí que ens va canviar. Un camí d'increibles sensacions, de pau, de màgia. Un camí ple de bona gent, paisatges fantàstics, pobles aturats en el temps....
10 dies pedalant per arribar a la ciutat santa de Santiago de Compostela, amb algun quilo de menys, però amb el cor ben ple, més gran i l'esperit més confortat.
Ara és el moment de fer el camí de retorn iniciat l'agost del 2000. El 2010 és any Xacobeo. També faré 40 anys. A més, a casa tots estem be. Aquells desitjos del 2000 s'han complert i tal com vaig prometre, any rere any, en totes i cadascunes de les 9 visites a l'apòstol, fent els camins francés, català, aragonès, primitiu, del nord o la via de la plata, ara és el moment de fer l'autèntic Camí de peregrinatge: el 25 de juny d'aquest any sortiré de Roma per arribar a Santiago.
